INFOGRÀFICAMENT MEDITERRANI

Mediterrani: Clima. No, cuina. Què ens defineix millor que la cuina mediterrania?

El disseny gràfic ens brinda aquest cop una recopilació de més de 30 infografies culinaries. L’encarregat de dur a terme aques porjecte és Luis Palacio i TemaBCN s’ha encarregat del tema gràfic.

El projecte en sí funciona com a memoria culinaria del periodista Palacios, recorrent tot l’arc mediterrani gastronòmic amb l’eina de la infografia. La idea va sorgir de la necessitat de mostrar i compartir les més de cent receptes. El fet que aquesta memòria culinaria destaqui d’entre les latres és el canal amb el que transmet les receptes. Segons el seu autor, “la receta es sólo una guía para preparar un plato. El resultado es el fruto de esa receta pero también de los ingredientes disponibles, de la calidad de estos, de la habilidad y de los gustos del cocinero y hasta de aspectos que escapan a nuestro control, como el agua que utilizamos o el tipo de fuego (gas, vitrocerámica, carbón) que empleamos.” Com maneres de cuinar, també n’hi ha de transmetre missatges. I aquest personalmen, penso que té un aire fresc, divertit i per sobre de tot funcional. Reuneix els punts crucials d’un disseny gràfic, en aquest cas de la infografia. La narrativa infogràfica enriqueix el propòsit de la comunicació, precisa la utilitat de la informació, l’émfasi en els significats, el dinamisme dels objectes gràfics i cinemàtics, tot dins d’un mateix entorn o espai de muntatge. És una integració d’elements per ser interpretats i reinterpretats, no necessàriament com a seqüència d’una història, sinó com als fragments més rellevants de dita història.

Crec que en aquest cas, “una imagen vale más que mil palabras”, espero que gaudiu:

PELS 5 SENTITS

Avui toca parlar de packaging. Ja posats en matèria i en situació per buscar referents pel exercici final de l’assignatura, trobo que és interessant mostrar un dels pakagings més ben aconseguits: l’embalatge de IKEA.

Primer de tot, com a introducció i a mode de perspectiva general podríem dir que l’acció de desempaquetar és tot un ritual – en el cas d’IKEA-. Tots els diferents packagings requereixen de la intervenció de l’usuari per tal de donar per finalitzada la funció d’aquest. Cal remarcar que el nombre d’envasos, cada vegada més gran, s’han dissenyat per no perjudicar al mediambient. És un dels objectius més buscats i s’aconsegueix de múltiples maneres, com per exemple: fabrincant-los a partir de materials reciclats i reciclables que es poden reutilitzar o deixar que es descompongui; o simplement utilitzant menys quantitat de material la qual cosa fa que es redueixin els nivells de diòxid de carboni que s’emet mentre es fabrica el material, a més d’estalivar en la seva distribució.

Aquest és el cas d’IKEA. Aquesta empresa veu la seva activitat de forma holística i per tant treballen per a reduir el impacte mediambiental provocat pels seus embalatges en totes les etapes del cicle vital: des de la fabricació, fins la distribució i per últim el final de les vides útils. Aquesta pressió inicialment política però que actualment ha desembocat en una marea social, provoca que es crein alternatives quan a materials i processos d’impressió i producció.

IKEA compleix perfectament aquesta funció. Però no es queda aquí, també intenta donar-li un valor afegit amb els diferents envasos. La composició i la decoració dels materials emprats per contenir un producte poden modificar la forma en que aquest es perceb, de la mateixa manera que l’aigua sembla més valiosa dins d’un got de vidre que en un de plàstic. Així doncs, podem dir que en aquest cas en concret, el fet d’utilitzar menys elements en el disseny de tots els seus productes comporta que l’envàs donarà al producte un valor superior que un envàs excessivament decorat. No obstant, la simplicitat dels dissenys requereix una gran habilitat i més control per part del dissenyador a més d’un consumidor que sigui capaç d’apreciar el valor artesanal del producte.

Podríem resumir en 4 adjectius el tipus d’embalatge d’IKEA: icònic, pràctic, intel·ligent i atractiu. En el cas dels envasos domèstics: econòmic i ecològic. Un perfecte exemple son les bombetes GLODA. Són de color groc-daurat. La peculiaritat és la manera en que descriuen el seu contingut, ja que es serveixen del disseny gràfic i metafòric a través del color i dels dibuixos  ineals, que a més de identificatius del producte, combinats amb els altres envasos, l’un al costat de l’altre, creen un patró vistós i repetitiu.

Fets curiosos ( o potser no tant, però si importants ) com que l’empresa IKEA va ser el primer comerç dins el Regne Unit en deixar de fabricar boses de polietilè oferint a canvi les boses blaves (o grogues) alternatives i reutilitzables. Altre fet, és que en tots els seus envasos incorporen símbols que descriuen de forma clara els diversos aspectes del producte, tals com l’ús i el manteniment. Per si no hi ha prou, tots els clients poden saber el nom del dissenyador; aquest va escrit en els envasos del producte.

A continuació, deixo un “copy paste” d’algunes de les preguntes més interessants de l’entrevista al responsable de medi ambient de IKEA al Regne Unit, Charlie Brown.

¿Cómo enfoca IKEA el diseño de sus embalajes?

Desde el punto de vista de la “eficiencia de recursos”. Cuanto menor sea el embalaje, menores serán los costes. La frugalidad es parte de nuestro ADN. (…) Malgastar recursos es una de las mayores enfermedades de la humanidad.(…) En Suecia tenemos un equipo de técnicos de embalaje. Trabajan exclusivamente para averiguar cómo se puede colocar el máximo número de partes de un objeto en una caja untando la menor cantidad de material de embalaje posible.

¿Qué es lo que aporta valor a la percepción que tiene el cliente del producto?

Si alguna vez abre una de nuestras cajas, quizás con un mueble realmente complejo en su interior, y se fija en cómo se ha empaquetado y diseñado, se dará cuenta de que no podría volverlo a colocar todo com estaba. Es como el cubo de Rubik, pero al revés. (…)

Me gustan los símbolos de su embalaje porque son realmente claros.

Son muy claros porque tenemos que escoger una imagen que pueda entenderse en 36 países diferentes. Los símbolos tienen que comprenderse, ya que un proveedor de Eslovaquia puede vender el mismo embalaje a Alemania, Holanda y Estados Unidos. Probablemente esto tiene su propio valor de marca.

El packaging exerceix infinitat de funcions i exalta tots els nostres sentits, no solsament la vista.

IRREGULARMENT REGULAR

Avui parlem dels polígons de Voronoi aplicats en el disseny industrial, l’arquitectura, l’interiorisme, la moda i el disseny gràfic, seguint un patró a base de polígons.

Fins ara, el disseny s’ha recolzat amb les figures geomètriques tradicionals – triangles, quadrats, rodones- o d’altres més complexes com poden ser els diamants per crear estampats. No obstant, seguidament veurem l’ús que fan del nou tipus de polígon que a primer cop d’ull sembla més irregular que regular.

Parlant de retícules, amb aquest tipus de polígons es tornen més complexes ja que barregen tot tipus de polígons en una mateixa retícula: triangles, quadrats, heptàgons… Aquest tipus de composicions són els anomenats Polígons de Voronoi.

Aquestes composicions aparentment irregulars, complexes i indesxifrables es troben en la cúspide en els àmbits de disseny als que s’han fet referència abans.  Els polígons de Voronoi, altrament coneguts com els polígons de Thiessen són el mètode d’interpolació més senzill que existeix. Es tracta d’unir els punts mitjans dels polígons irregulars creant així la divisió de l’espai a partir de punts o vèrtexs. Aquesta estructura apareix infinitat de vegades a la natura com per exemple a les ales de les libèl·lules, en les esquerdes del fang quan aquest s’asseca, en a pell de les girafes i fins i tot a les fulles de menta.

A continuació m’agradaria deixar alguns exemples d’aquestes interessants aplicacions:

Voronoi Shelf, Marc Newson, Estats Units

Aquesta és la prestatgeria Voronoi feta de Marbre blan de Carrara creada per Marc Newson. Va estar exposada a la Galeria Gagosian a Nova York, juntament amb més peces de disseny industrial. L’aplicació en aquest producte és clara; utilitza la retícula per crear espais on col·locar els llibres. Cal destacar que surt totalment de la tònica dels mobles quadriculats i delimitats, atrevint-se fins i tot a deixar obert el marge de l’estructura donant l’efecte que ha estat tallat.

Morfroze Polyhedron Soap, Yevgeny Razumov, Rússia

Per seguir la tònica amb els disseny d’estudiants, aquest es un projecte de Yevgeny Razumov a Rússia. Es tracta d’una gama de sabons de mà. Razumov els hi dóna forma amb amb els polígons, creant sensacions i volums molt suggerents. A més, utilitza els colors Pantone per donar vida als seus sabons. Només veure’ls ja tens la necessitat de tocar-los!

Beta5 chocolates, Michel Cluizel, Canadà

 

De Rússia a Canadá de la mà de Michel Cluizel. Aquest cop els polígons són comestibles i formen la comú tauleta de xocolata. A més a més, el packaging que envolta el dolç, també està inspirat en els polígons de Voronoi.

Lucien Pellat-Finet Shinsaibashi, Kengo Kuma & Associates, Japó

 

L’arquitectura no podia ser menys, i ens brinda amb aquesta reinterpretació dels polígons, portant-lo a la funcionalitat d’emmagatzematge dins d’una botiga de roba. Aquest projecte d’interiorisme es troba al Japó, creat per l’estudi Kengo Kuma & associates.

No cal dir la magnitut d’originalitat d’aquestes peces. Trobo que són espectaculars i d’una personalitat trencadora, pròpia d’un disseny encaminat en les sensacions i la funcionalitat.

El fet de reproduir aquesta retícula en disseny purament industrials, arquitectònics o gràfics em porta a pensar en la tècnica de la biomimèsis; on s’utilitza la naturalesa com a font d’inspiració per a noves tecnologies innovadores per a resoldre aquells problemes humans que la naturalesa ja ha solucionat. Mitjançant els models de sistemes, de processos i/o elements que imiten o s’inspiren en la natura es troben aquestes solucions “naturals”.

A la fi, la naturalesa és l’únic model perfectament imperfecte que perdura al llarg dels anys envers les modes i tendències. Així doncs, quina millor font d’inspiració que l’eternitat?

Sasha Kischenko: sólo Helvetica

Avui m’agradaria compartir amb tots vosaltres un dels embalatges més senzill i estètic – opinió personal- creat per un dels alumnes de l’Escola Britànica Superior d’Art i Disseny: Helvetica Beer.

Es tracta d’un embalatge dirigit a la cervesa. El seu creador ha estat l’estudiant de disseny Sasha Kischenko, utilitzant un suggerent packaging amb una única eina: la tipografia Helvetica, i tres colors: blanc, negre i vermell.

Els colors que s’observen, el Blanc i el Negre, els utilitza per diferenciar el tipus de cervesa: rossa o negra. I la numeració que inclou explica la graduació d’alcohol de cada cervesa. El Vermell fa referència a la bandera suïssa.

És una proposta de packaging però n’estic segura que podria funcionar perfectament. Conté tot allò que ens cal saber de manera clara: Graduació i Tipus.

Ara bé, si ens centrem en la tipografia utilitzada per aquest alumne podríem dir que escombra cap a casa i que utilitza el fet que l’Helvetiva va ser creada a Suïssa per Max Miedinger per incloure-la al disseny. Però personalment, crec que això va més enllà.

Si parlem una mica de la seva història, l’Helvetica va començar a ser extremadament popular en la dècada dels 60. Potser, el bon tracte i acceptació per part dels dissenyadors amb el pas dels anys han estat factors importants per situar-la on es troba ara. Tot i això, també s’ha de considerar la gran reputació del disseny suís a nivell mundial en aquella època.

És per això que és la tipografia més quotidiana, més propera i més familiar a nivell mundial. Però a tot rei li surten competidors. El debat més candent està entre l’original, elegant i pràctica Helvètica i “la copia prostituida y comercialmente rebajada al perraje de correos electrónicos y memos en Word por las mentes diabólicas de Microsoft, con el lanzamiento de su Windows 3.1 en 1992” Arial. El debat tracta el “quasi” plagi d’Arial de la forma d’Helvetica. A continuació, es mostra una fotografia més que clara en quant a aquest plagi de forma.

 

Personalment crec que la tipografia és important, tant si ets un entès com si no. Tant si ets el que l’utilitza com qui la llegeix. En el cas de l’usuari, segurament ell no sabrà distingir entre una tipo o una altra però hi ha una cosa que si que sap i és apreciar quan un treball està ben fet. Tot i que aparentment, a simple vista no es pugui diferenciar gaire l’ull si que ho nota. Penso que l’elecció de la tipo és clau per realitzar un bon treball. La tipografia ha de comunicar, transmetre, i per poder-ho fer correctament ha d’estar en harmonia amb l’entorn, reposada, i sentir-se còmode en l’espai – igual que nosaltres quan intentem comunicar-nos.  Així doncs, l’usuari potser no sabrà quines diferencies hi ha entre elles però si sabrà si aquella tipo encaixa o no.

 

Sons visuals

Després de l’entrada del dia passat sobre la tipografia i la retòrica, ara toca parlar de les composicions. En aquest cas, de les composicions de les portades dels cd’s i/o vinils de grups de música. Penso que són composicions que han d’estar molt ben pensades, ja que en elles ha d’amagar-se la filosofia del grup/cantant, la seva manera de fer i sobretot transmetre allò que sentim quan s’escolten les seves cançons. És per això que dedico l’entrada d’avui a investigar la relació entre les composiciós de les portades amb les grups:

1. The Beatles, Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (1967) (Artista: Peter Blake)

El 8è àlbum d’estudi dels de Liverpool és considerat un dels millors discs de rock de la història i, com a tal, la il·lustració de la seva portada és coneguda arreu. Es tracta d’una foto dels membres del grup amb un decorat a les seves esquenes basat en un gran grup de gent sobreposada. Doncs bé, els personatges que veiem a la portada responen a un concepte, “gent que ens agrada”.

Per construir la portada, Peter Blake va demanar als membres del grup que escrivissin una llista amb les persones a les que més admiraven. John Lennon va escollir Mohandas Gandhi i Adolf Hitler (tot i que aquest últim va ser finalment suprimit per raons morals). També trobem Bob Dylan que va ser una elecció unànime del grup, així com Marilyn Monroe, una de les 5 dones que hi són presents.

2. Joy Division, Unknown Pleasures (1979) (Artista: Peter Saville)

Es tracta d’una imatge emblemàtica que avui en dia podem veure a milers de samarretes, però originalment va ser la portada del disc debut del grup de post-punk anglès Joy Division. Tot i així la majoria de gent desconeix que significa la imatge en qüestió.

Joy Division no era un grup que es caracteritzés per un gran exhibicionisme i extraversió, pel que les portades dels seus discos no mostraven imatges d’ells. De fet a la versió original no apareixia ni el nom del disc ni del grup. La il·lustració va ser extreta d’una enciclopèdia per part del bateria del grup i mostra 100 pulsacions successives del primer púlsar descobert. Aquesta imatge vol transmetre el poder de les línies de baix del grup i el sentiment d’angoixa que transmeten les lletres del grup.

 

3. Nirvana, Nevermind (1991) (Artista: Robert Fisher)

En aquest cas la fotografia mostra un nadó intentant agafar un bitllet pescat per un ganxo. La idea original per la portada del segon disc del grup va ser del seu líder, Kurt Cobain, que volia unir en una sola imatge la innocència d’un recent nascut amb la bruta temptació d’un dòlar americà. Amb això intenta denunciar el món capitalista ple d’avarícia que ens corromp des de ben joves al primer moment que ens adonem de la importància dels diners.

Com és habitual algunes crítiques d’àmbits conservadors van denunciar que es podia veure el penis del nadó i que això suposava una ofensa. Cobain es va negar a canviar la imatge i va respondre que aquells que es sentissin molestos per aquest fet eren propers a la pedofília.

 

4. Tame Impala, Lonerism (2012) (Artista: Leif Podhajsky)

L’autor ja va crear la portada del primer disc del grup Innerspeaker amb el seu personal estil psicodèlic, però en aquest cas es decanta per un estil realista més simbòlic. La fotografia va ser presa pel cantant del grup, Kevin Parker.

El que es pot interpretar de la imatge és un dels sentiments més destacats que es poden extreure de les lletres de les cançons del grup que és la soledat (del que també relacionem el títol del disc). A primera vista veiem un grup de gent en un entorn agradable, però ràpidament ens adonem que no estem inclosos ja que ho veiem des de darrera d’uns barrots.

5. The Libertines, The Libertines (2004)

Aquesta fotografia dels dos components principals del grup reflecteix molt bé la seva relació així com els motius que van fer que aquesta desemboqués en la ruptura del grup poc després de publicar el disc. Es fàcil deduir, pels seus ulls i posat, que en el moment de la foto estaven sota els efectes d’alguna droga, fet poc sorprenent per aquells que coneixen mínimament la trajectòria del grup. Les drogues són el vici que va fer que la seva relació d’amistat acabés de forma fatal i els separés totalment.

Moltes crítiques han atacat aquesta portada al·legant que podia ser una mala influència pels joves mostrant una imatge degradada dels cantants de rock. El grup mai es va preocupar de les opinions externes pel que no van fer cap cas a les critiques i no van canviar la portada.

Parlant de seducció..

Primera entrada en tema. Nervis.

Després d’algun que altre esborrany aquí llenço aquestes línies.

   Tots coneixem la publicitat. Alguns conscientment i d’altres inconscientment. Ho vulguem o no ens envolta. Ens persegueix a tot arreu. Des que ens llevem fins que anem a dormir. El simple fet de mirar la televisió, o d’escoltar la ràdio, llegir un diari o fer el trajecte de camí a la feina ja adjunta intrínsecament la recepció de milers de marques a través dels 5 sentits.

 

   Si ens basem en la definició de publicitat: “Forma de comunicació comercial que intenta incrementar el consum d’un producte o servei a través dels mitjans de comunicació i altres tècniques de propaganda”, es podria dir que actualment es desvia de la seva principal funció. S’ha convertit en una de les armes més importants en quan a la manipulació del jovent i societat en sí mateixa. Estarem d’acord en que transmeten un missatge, però en aquest missatge es reflexa aquell valor social, aquella ideologia, un model –AQUELL model-, en el que la societat, i a la fi els consumidors, han d’adaptar les seves accions.

 

   Deixant de banda el tema de la influencia social, ara toca donar la enhorabona, ja que en temes de disseny gràfic, la publicitat, en concret els logotips, són per excel·lència l’expressió perfecte. Fa temps, vaig llegir un article d’en R. Gamonal Arroyo, el qual comparava la retòrica amb la tipografia. En un primer moment, no relaciones els conceptes d’un i de l’altre, però conformen una sinèrgia perfecte. La retòrica troba les paraules adequades amb l’objectiu de captar el receptor i la tipografia presenta les paraules de forma clara per persuadir el lector. Martin Solomon va batejar la tipografia amb el nom de: TIPO – ICONO – GRAFIA, una única paraula que conté lletra, imatge i escriptura. (Solomon, 1988). Amb tot, m’agradaria fer un “copy-paste” de 5 punts claus que no es poden expressar de millor manera. Formen part del llibre “Tipografía Práctica” de Juan Martínez-Val:

 1.    “Las letras son cosas: las letras son entidades con personalidad propia que no podemos alterar de manera caprichosa porque son un bien social bello y práctico. Nos recuerda que la escritura se basa en símbolos anclados en la historia y en la sociedad.

 2.    Las letras son imágenes de cosas: en los albores del nacimiento de la escritura, las letras fueron imágenes de cosas. Aunque esto se ha perdido debido a la abstracción de los signos de los antiguos alfabetos, la letra sigue siendo una imagen. Martínez-Val no está de acuerdo con la famosa cita de «una imagen vale más que mil palabras» porque una palabra impresa ya es, en sí misma, una imagen.

3.    Las letras son productos históricos: cada uno de los diseños de letras que se han realizado a lo largo de la historia viven pegados al tiempo en que nacieron y se desarrollaron. Las letras nos hablan de ese tiempo y reflejan el espíritu de su época y el de los hombres que las crearon.

4.    Las letras son representaciones fonéticas: las letras que forman una palabra nos remiten a imágenes mentales de lo que esas palabras representan en el lenguaje verbal (significante y significado).

 5.    Las letras son símbolos retóricos: inevitablemente, cuando componemos un texto llenamos la página de sensaciones y emociones asociadas a las letras que usamos. Estas sensaciones, asegura el autor, pueden tener un carácter nacional o una implicación tecnológica e incluso política, religiosa o geográfica. No existe una tipografía neutra. Todas están llenas de simbolismo. Este es el extraordinario poder de la Tipografía: su fuerza simbólica. “

   Així doncs, tot tracta de transmetre i crear sensacions en el receptor. Res és arbitrari. En el món dels logotips, la intenció està molt clara, SEDUIR. Seduir transmetent aquells valors que s’amaguen darrere aquella tipografia escollida, aquells colors empleats a consciència.

   De fet, ens ha seduït tant, que s’han creat jocs amb els logotips de marques. És totalment irònic, ara s’han canviat totalment els papers. Formen part del nostre oci, convertint-se fins i tot en un tipus de competició ferotge, on qui més logotips endevina, més puntuació té. Segur que reconeixereu el joc en qüestió: LOGO QUIZ. 

ENDAVANT!

Benvolguts,

Primer de tot voldria descriure l’objectiu principal d’aquest blog: El disseny gràfic. Quan parlem de disseny gràfic ens referim a tot allò que ens transmet alguna cosa. Que ha estat escrit, dibuixat, pintat o realitzat en qualsevol altre tipus d’expressió visual  per tal d’expressar i transmetre algun missatge.

El blog és un projecte merament acadèmic, tot i això, desitjo fer-lo el més personal possible i ser capaç d’expressar tot allò que passa pel meu cap referent al disseny gràfic. Tot i que no de manera gràfica sinó escrita, espero arribar a tots vosaltres; que gaudiu de la feina ben feta i si més no crear algun que altre punt de vista alternatiu o algun que altre dilema mental.

Aquí trobareu informació sobre l’evolució del disseny gràfic, reflexions personals en quan a l’acceptació d’aquest en la nostra societat, alguna que altra crítica referent a exposicions, notícies d’actualitat i altres qüestions.

Per últim, fer una petita al·lusió al nom del blog Ready Made fa referència a la idea de les obres de  l’artista Marcel Duchamp (1887-1968).  La metàfora del títol està en la immediatesa de l’obra, en els diferents valors que adquireix l’obra segons els ulls que l’observen. En la simplicitat del ésser,  en el disseny mínim i en el màxim missatge implícit.

I ara sí, per finalitzar m’agradaria citar un fragment del llibre Per un disseny mínim de l’actual il·lustrador i professor Xavier Vives Sabaté: “[…] Però amb el ready made el material és el propi de l’objecte trobat o comprat, no hi ha simbolisme, ni abstracció, no és representació sinó presentació, el material utilitzat s’expressa tal com és, amb cruesa […]  i l’obra ens provoca perquè reflexionem sobre ella mateixa, la seva naturalesa, formes i materials, els significats són reciclats i reconvertits, […]”.

obra de l’artista Duchamp sota el pseudonim R. Mutt