Monthly Archives: October 2013

Sons visuals

Després de l’entrada del dia passat sobre la tipografia i la retòrica, ara toca parlar de les composicions. En aquest cas, de les composicions de les portades dels cd’s i/o vinils de grups de música. Penso que són composicions que han d’estar molt ben pensades, ja que en elles ha d’amagar-se la filosofia del grup/cantant, la seva manera de fer i sobretot transmetre allò que sentim quan s’escolten les seves cançons. És per això que dedico l’entrada d’avui a investigar la relació entre les composiciós de les portades amb les grups:

1. The Beatles, Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (1967) (Artista: Peter Blake)

El 8è àlbum d’estudi dels de Liverpool és considerat un dels millors discs de rock de la història i, com a tal, la il·lustració de la seva portada és coneguda arreu. Es tracta d’una foto dels membres del grup amb un decorat a les seves esquenes basat en un gran grup de gent sobreposada. Doncs bé, els personatges que veiem a la portada responen a un concepte, “gent que ens agrada”.

Per construir la portada, Peter Blake va demanar als membres del grup que escrivissin una llista amb les persones a les que més admiraven. John Lennon va escollir Mohandas Gandhi i Adolf Hitler (tot i que aquest últim va ser finalment suprimit per raons morals). També trobem Bob Dylan que va ser una elecció unànime del grup, així com Marilyn Monroe, una de les 5 dones que hi són presents.

Captura de pantalla 2013-10-13 a les 19.43.38

2. Joy Division, Unknown Pleasures (1979) (Artista: Peter Saville)

Es tracta d’una imatge emblemàtica que avui en dia podem veure a milers de samarretes, però originalment va ser la portada del disc debut del grup de post-punk anglès Joy Division. Tot i així la majoria de gent desconeix que significa la imatge en qüestió.

Joy Division no era un grup que es caracteritzés per un gran exhibicionisme i extraversió, pel que les portades dels seus discos no mostraven imatges d’ells. De fet a la versió original no apareixia ni el nom del disc ni del grup. La il·lustració va ser extreta d’una enciclopèdia per part del bateria del grup i mostra 100 pulsacions successives del primer púlsar descobert. Aquesta imatge vol transmetre el poder de les línies de baix del grup i el sentiment d’angoixa que transmeten les lletres del grup.

Captura de pantalla 2013-10-13 a les 19.33.23

 

3. Nirvana, Nevermind (1991) (Artista: Robert Fisher)

En aquest cas la fotografia mostra un nadó intentant agafar un bitllet pescat per un ganxo. La idea original per la portada del segon disc del grup va ser del seu líder, Kurt Cobain, que volia unir en una sola imatge la innocència d’un recent nascut amb la bruta temptació d’un dòlar americà. Amb això intenta denunciar el món capitalista ple d’avarícia que ens corromp des de ben joves al primer moment que ens adonem de la importància dels diners.

Com és habitual algunes crítiques d’àmbits conservadors van denunciar que es podia veure el penis del nadó i que això suposava una ofensa. Cobain es va negar a canviar la imatge i va respondre que aquells que es sentissin molestos per aquest fet eren propers a la pedofília.

Captura de pantalla 2013-10-13 a les 19.37.05

 

4. Tame Impala, Lonerism (2012) (Artista: Leif Podhajsky)

L’autor ja va crear la portada del primer disc del grup Innerspeaker amb el seu personal estil psicodèlic, però en aquest cas es decanta per un estil realista més simbòlic. La fotografia va ser presa pel cantant del grup, Kevin Parker.

El que es pot interpretar de la imatge és un dels sentiments més destacats que es poden extreure de les lletres de les cançons del grup que és la soledat (del que també relacionem el títol del disc). A primera vista veiem un grup de gent en un entorn agradable, però ràpidament ens adonem que no estem inclosos ja que ho veiem des de darrera d’uns barrots.

Captura de pantalla 2013-10-13 a les 19.39.06

5. The Libertines, The Libertines (2004)

Aquesta fotografia dels dos components principals del grup reflecteix molt bé la seva relació així com els motius que van fer que aquesta desemboqués en la ruptura del grup poc després de publicar el disc. Es fàcil deduir, pels seus ulls i posat, que en el moment de la foto estaven sota els efectes d’alguna droga, fet poc sorprenent per aquells que coneixen mínimament la trajectòria del grup. Les drogues són el vici que va fer que la seva relació d’amistat acabés de forma fatal i els separés totalment.

Moltes crítiques han atacat aquesta portada al·legant que podia ser una mala influència pels joves mostrant una imatge degradada dels cantants de rock. El grup mai es va preocupar de les opinions externes pel que no van fer cap cas a les critiques i no van canviar la portada.

Captura de pantalla 2013-10-13 a les 19.42.05

Advertisements

Parlant de seducció..

Primera entrada en tema. Nervis.

Després d’algun que altre esborrany aquí llenço aquestes línies.

   Tots coneixem la publicitat. Alguns conscientment i d’altres inconscientment. Ho vulguem o no ens envolta. Ens persegueix a tot arreu. Des que ens llevem fins que anem a dormir. El simple fet de mirar la televisió, o d’escoltar la ràdio, llegir un diari o fer el trajecte de camí a la feina ja adjunta intrínsecament la recepció de milers de marques a través dels 5 sentits.

 

   Si ens basem en la definició de publicitat: “Forma de comunicació comercial que intenta incrementar el consum d’un producte o servei a través dels mitjans de comunicació i altres tècniques de propaganda”, es podria dir que actualment es desvia de la seva principal funció. S’ha convertit en una de les armes més importants en quan a la manipulació del jovent i societat en sí mateixa. Estarem d’acord en que transmeten un missatge, però en aquest missatge es reflexa aquell valor social, aquella ideologia, un model –AQUELL model-, en el que la societat, i a la fi els consumidors, han d’adaptar les seves accions.

 

   Deixant de banda el tema de la influencia social, ara toca donar la enhorabona, ja que en temes de disseny gràfic, la publicitat, en concret els logotips, són per excel·lència l’expressió perfecte. Fa temps, vaig llegir un article d’en R. Gamonal Arroyo, el qual comparava la retòrica amb la tipografia. En un primer moment, no relaciones els conceptes d’un i de l’altre, però conformen una sinèrgia perfecte. La retòrica troba les paraules adequades amb l’objectiu de captar el receptor i la tipografia presenta les paraules de forma clara per persuadir el lector. Martin Solomon va batejar la tipografia amb el nom de: TIPO – ICONO – GRAFIA, una única paraula que conté lletra, imatge i escriptura. (Solomon, 1988). Amb tot, m’agradaria fer un “copy-paste” de 5 punts claus que no es poden expressar de millor manera. Formen part del llibre “Tipografía Práctica” de Juan Martínez-Val:

 1.    “Las letras son cosas: las letras son entidades con personalidad propia que no podemos alterar de manera caprichosa porque son un bien social bello y práctico. Nos recuerda que la escritura se basa en símbolos anclados en la historia y en la sociedad.

 2.    Las letras son imágenes de cosas: en los albores del nacimiento de la escritura, las letras fueron imágenes de cosas. Aunque esto se ha perdido debido a la abstracción de los signos de los antiguos alfabetos, la letra sigue siendo una imagen. Martínez-Val no está de acuerdo con la famosa cita de «una imagen vale más que mil palabras» porque una palabra impresa ya es, en sí misma, una imagen.

3.    Las letras son productos históricos: cada uno de los diseños de letras que se han realizado a lo largo de la historia viven pegados al tiempo en que nacieron y se desarrollaron. Las letras nos hablan de ese tiempo y reflejan el espíritu de su época y el de los hombres que las crearon.

4.    Las letras son representaciones fonéticas: las letras que forman una palabra nos remiten a imágenes mentales de lo que esas palabras representan en el lenguaje verbal (significante y significado).

 5.    Las letras son símbolos retóricos: inevitablemente, cuando componemos un texto llenamos la página de sensaciones y emociones asociadas a las letras que usamos. Estas sensaciones, asegura el autor, pueden tener un carácter nacional o una implicación tecnológica e incluso política, religiosa o geográfica. No existe una tipografía neutra. Todas están llenas de simbolismo. Este es el extraordinario poder de la Tipografía: su fuerza simbólica.

   Així doncs, tot tracta de transmetre i crear sensacions en el receptor. Res és arbitrari. En el món dels logotips, la intenció està molt clara, SEDUIR. Seduir transmetent aquells valors que s’amaguen darrere aquella tipografia escollida, aquells colors empleats a consciència.

   De fet, ens ha seduït tant, que s’han creat jocs amb els logotips de marques. És totalment irònic, ara s’han canviat totalment els papers. Formen part del nostre oci, convertint-se fins i tot en un tipus de competició ferotge, on qui més logotips endevina, més puntuació té. Segur que reconeixereu el joc en qüestió: LOGO QUIZ. 

Imatge