Monthly Archives: December 2013

INFOGRÀFICAMENT MEDITERRANI

Mediterrani: Clima. No, cuina. Què ens defineix millor que la cuina mediterrania?

El disseny gràfic ens brinda aquest cop una recopilació de més de 30 infografies culinaries. L’encarregat de dur a terme aques porjecte és Luis Palacio i TemaBCN s’ha encarregat del tema gràfic.

El projecte en sí funciona com a memoria culinaria del periodista Palacios, recorrent tot l’arc mediterrani gastronòmic amb l’eina de la infografia. La idea va sorgir de la necessitat de mostrar i compartir les més de cent receptes. El fet que aquesta memòria culinaria destaqui d’entre les latres és el canal amb el que transmet les receptes. Segons el seu autor, “la receta es sólo una guía para preparar un plato. El resultado es el fruto de esa receta pero también de los ingredientes disponibles, de la calidad de estos, de la habilidad y de los gustos del cocinero y hasta de aspectos que escapan a nuestro control, como el agua que utilizamos o el tipo de fuego (gas, vitrocerámica, carbón) que empleamos.” Com maneres de cuinar, també n’hi ha de transmetre missatges. I aquest personalmen, penso que té un aire fresc, divertit i per sobre de tot funcional. Reuneix els punts crucials d’un disseny gràfic, en aquest cas de la infografia. La narrativa infogràfica enriqueix el propòsit de la comunicació, precisa la utilitat de la informació, l’émfasi en els significats, el dinamisme dels objectes gràfics i cinemàtics, tot dins d’un mateix entorn o espai de muntatge. És una integració d’elements per ser interpretats i reinterpretats, no necessàriament com a seqüència d’una història, sinó com als fragments més rellevants de dita història.

Crec que en aquest cas, “una imagen vale más que mil palabras”, espero que gaudiu:

ImatgeImatgeImatge

Advertisements

PELS 5 SENTITS

Avui toca parlar de packaging. Ja posats en matèria i en situació per buscar referents pel exercici final de l’assignatura, trobo que és interessant mostrar un dels pakagings més ben aconseguits: l’embalatge de IKEA.Imatge

Primer de tot, com a introducció i a mode de perspectiva general podríem dir que l’acció de desempaquetar és tot un ritual – en el cas d’IKEA-. Tots els diferents packagings requereixen de la intervenció de l’usuari per tal de donar per finalitzada la funció d’aquest. Cal remarcar que el nombre d’envasos, cada vegada més gran, s’han dissenyat per no perjudicar al mediambient. És un dels objectius més buscats i s’aconsegueix de múltiples maneres, com per exemple: fabrincant-los a partir de materials reciclats i reciclables que es poden reutilitzar o deixar que es descompongui; o simplement utilitzant menys quantitat de material la qual cosa fa que es redueixin els nivells de diòxid de carboni que s’emet mentre es fabrica el material, a més d’estalivar en la seva distribució.

Aquest és el cas d’IKEA. Aquesta empresa veu la seva activitat de forma holística i per tant treballen per a reduir el impacte mediambiental provocat pels seus embalatges en totes les etapes del cicle vital: des de la fabricació, fins la distribució i per últim el final de les vides útils. Aquesta pressió inicialment política però que actualment ha desembocat en una marea social, provoca que es crein alternatives quan a materials i processos d’impressió i producció.

IKEA compleix perfectament aquesta funció. Però no es queda aquí, també intenta donar-li un valor afegit amb els diferents envasos. La composició i la decoració dels materials emprats per contenir un producte poden modificar la forma en que aquest es perceb, de la mateixa manera que l’aigua sembla més valiosa dins d’un got de vidre que en un de plàstic. Així doncs, podem dir que en aquest cas en concret, el fet d’utilitzar menys elements en el disseny de tots els seus productes comporta que l’envàs donarà al producte un valor superior que un envàs excessivament decorat. No obstant, la simplicitat dels dissenys requereix una gran habilitat i més control per part del dissenyador a més d’un consumidor que sigui capaç d’apreciar el valor artesanal del producte.

Podríem resumir en 4 adjectius el tipus d’embalatge d’IKEA: icònic, pràctic, intel·ligent i atractiu. En el cas dels envasos domèstics: econòmic i ecològic. Un perfecte exemple son les bombetes GLODA. Són de color groc-daurat. La peculiaritat és la manera en que descriuen el seu contingut, ja que es serveixen del disseny gràfic i metafòric a través del color i dels dibuixos  ineals, que a més de identificatius del producte, combinats amb els altres envasos, l’un al costat de l’altre, creen un patró vistós i repetitiu.

Imatge

Fets curiosos ( o potser no tant, però si importants ) com que l’empresa IKEA va ser el primer comerç dins el Regne Unit en deixar de fabricar boses de polietilè oferint a canvi les boses blaves (o grogues) alternatives i reutilitzables. Altre fet, és que en tots els seus envasos incorporen símbols que descriuen de forma clara els diversos aspectes del producte, tals com l’ús i el manteniment. Per si no hi ha prou, tots els clients poden saber el nom del dissenyador; aquest va escrit en els envasos del producte.

Imatge

A continuació, deixo un “copy paste” d’algunes de les preguntes més interessants de l’entrevista al responsable de medi ambient de IKEA al Regne Unit, Charlie Brown.

¿Cómo enfoca IKEA el diseño de sus embalajes?

Desde el punto de vista de la “eficiencia de recursos”. Cuanto menor sea el embalaje, menores serán los costes. La frugalidad es parte de nuestro ADN. (…) Malgastar recursos es una de las mayores enfermedades de la humanidad.(…) En Suecia tenemos un equipo de técnicos de embalaje. Trabajan exclusivamente para averiguar cómo se puede colocar el máximo número de partes de un objeto en una caja untando la menor cantidad de material de embalaje posible.

¿Qué es lo que aporta valor a la percepción que tiene el cliente del producto?

Si alguna vez abre una de nuestras cajas, quizás con un mueble realmente complejo en su interior, y se fija en cómo se ha empaquetado y diseñado, se dará cuenta de que no podría volverlo a colocar todo com estaba. Es como el cubo de Rubik, pero al revés. (…)

Me gustan los símbolos de su embalaje porque son realmente claros.

Son muy claros porque tenemos que escoger una imagen que pueda entenderse en 36 países diferentes. Los símbolos tienen que comprenderse, ya que un proveedor de Eslovaquia puede vender el mismo embalaje a Alemania, Holanda y Estados Unidos. Probablemente esto tiene su propio valor de marca.

El packaging exerceix infinitat de funcions i exalta tots els nostres sentits, no solsament la vista.

IRREGULARMENT REGULAR

Avui parlem dels polígons de Voronoi aplicats en el disseny industrial, l’arquitectura, l’interiorisme, la moda i el disseny gràfic, seguint un patró a base de polígons.

Fins ara, el disseny s’ha recolzat amb les figures geomètriques tradicionals – triangles, quadrats, rodones- o d’altres més complexes com poden ser els diamants per crear estampats. No obstant, seguidament veurem l’ús que fan del nou tipus de polígon que a primer cop d’ull sembla més irregular que regular.

Parlant de retícules, amb aquest tipus de polígons es tornen més complexes ja que barregen tot tipus de polígons en una mateixa retícula: triangles, quadrats, heptàgons… Aquest tipus de composicions són els anomenats Polígons de Voronoi.

Aquestes composicions aparentment irregulars, complexes i indesxifrables es troben en la cúspide en els àmbits de disseny als que s’han fet referència abans.  Els polígons de Voronoi, altrament coneguts com els polígons de Thiessen són el mètode d’interpolació més senzill que existeix. Es tracta d’unir els punts mitjans dels polígons irregulars creant així la divisió de l’espai a partir de punts o vèrtexs. Aquesta estructura apareix infinitat de vegades a la natura com per exemple a les ales de les libèl·lules, en les esquerdes del fang quan aquest s’asseca, en a pell de les girafes i fins i tot a les fulles de menta.

nature

A continuació m’agradaria deixar alguns exemples d’aquestes interessants aplicacions:

Voronoi Shelf, Marc Newson, Estats Units

Aquesta és la prestatgeria Voronoi feta de Marbre blan de Carrara creada per Marc Newson. Va estar exposada a la Galeria Gagosian a Nova York, juntament amb més peces de disseny industrial. L’aplicació en aquest producte és clara; utilitza la retícula per crear espais on col·locar els llibres. Cal destacar que surt totalment de la tònica dels mobles quadriculats i delimitats, atrevint-se fins i tot a deixar obert el marge de l’estructura donant l’efecte que ha estat tallat.

Voronoi Shelf

Morfroze Polyhedron Soap, Yevgeny Razumov, Rússia

Per seguir la tònica amb els disseny d’estudiants, aquest es un projecte de Yevgeny Razumov a Rússia. Es tracta d’una gama de sabons de mà. Razumov els hi dóna forma amb amb els polígons, creant sensacions i volums molt suggerents. A més, utilitza els colors Pantone per donar vida als seus sabons. Només veure’ls ja tens la necessitat de tocar-los!

Morfroze Polyhedron Soap

Beta5 chocolates, Michel Cluizel, Canadà

 

De Rússia a Canadá de la mà de Michel Cluizel. Aquest cop els polígons són comestibles i formen la comú tauleta de xocolata. A més a més, el packaging que envolta el dolç, també està inspirat en els polígons de Voronoi.

Beta5 chocolatesbarBeta5 chocolates

Lucien Pellat-Finet Shinsaibashi, Kengo Kuma & Associates, Japó

 

L’arquitectura no podia ser menys, i ens brinda amb aquesta reinterpretació dels polígons, portant-lo a la funcionalitat d’emmagatzematge dins d’una botiga de roba. Aquest projecte d’interiorisme es troba al Japó, creat per l’estudi Kengo Kuma & associates.

Lucien Pellat-Finet Shinsaibashi

No cal dir la magnitut d’originalitat d’aquestes peces. Trobo que són espectaculars i d’una personalitat trencadora, pròpia d’un disseny encaminat en les sensacions i la funcionalitat.

El fet de reproduir aquesta retícula en disseny purament industrials, arquitectònics o gràfics em porta a pensar en la tècnica de la biomimèsis; on s’utilitza la naturalesa com a font d’inspiració per a noves tecnologies innovadores per a resoldre aquells problemes humans que la naturalesa ja ha solucionat. Mitjançant els models de sistemes, de processos i/o elements que imiten o s’inspiren en la natura es troben aquestes solucions “naturals”.

A la fi, la naturalesa és l’únic model perfectament imperfecte que perdura al llarg dels anys envers les modes i tendències. Així doncs, quina millor font d’inspiració que l’eternitat?