Avui toca parlar de packaging. Ja posats en matèria i en situació per buscar referents pel exercici final de l’assignatura, trobo que és interessant mostrar un dels pakagings més ben aconseguits: l’embalatge de IKEA.
Primer de tot, com a introducció i a mode de perspectiva general podríem dir que l’acció de desempaquetar és tot un ritual – en el cas d’IKEA-. Tots els diferents packagings requereixen de la intervenció de l’usuari per tal de donar per finalitzada la funció d’aquest. Cal remarcar que el nombre d’envasos, cada vegada més gran, s’han dissenyat per no perjudicar al mediambient. És un dels objectius més buscats i s’aconsegueix de múltiples maneres, com per exemple: fabrincant-los a partir de materials reciclats i reciclables que es poden reutilitzar o deixar que es descompongui; o simplement utilitzant menys quantitat de material la qual cosa fa que es redueixin els nivells de diòxid de carboni que s’emet mentre es fabrica el material, a més d’estalivar en la seva distribució.
Aquest és el cas d’IKEA. Aquesta empresa veu la seva activitat de forma holística i per tant treballen per a reduir el impacte mediambiental provocat pels seus embalatges en totes les etapes del cicle vital: des de la fabricació, fins la distribució i per últim el final de les vides útils. Aquesta pressió inicialment política però que actualment ha desembocat en una marea social, provoca que es crein alternatives quan a materials i processos d’impressió i producció.
IKEA compleix perfectament aquesta funció. Però no es queda aquí, també intenta donar-li un valor afegit amb els diferents envasos. La composició i la decoració dels materials emprats per contenir un producte poden modificar la forma en que aquest es perceb, de la mateixa manera que l’aigua sembla més valiosa dins d’un got de vidre que en un de plàstic. Així doncs, podem dir que en aquest cas en concret, el fet d’utilitzar menys elements en el disseny de tots els seus productes comporta que l’envàs donarà al producte un valor superior que un envàs excessivament decorat. No obstant, la simplicitat dels dissenys requereix una gran habilitat i més control per part del dissenyador a més d’un consumidor que sigui capaç d’apreciar el valor artesanal del producte.
Podríem resumir en 4 adjectius el tipus d’embalatge d’IKEA: icònic, pràctic, intel·ligent i atractiu. En el cas dels envasos domèstics: econòmic i ecològic. Un perfecte exemple son les bombetes GLODA. Són de color groc-daurat. La peculiaritat és la manera en que descriuen el seu contingut, ja que es serveixen del disseny gràfic i metafòric a través del color i dels dibuixos ineals, que a més de identificatius del producte, combinats amb els altres envasos, l’un al costat de l’altre, creen un patró vistós i repetitiu.
Fets curiosos ( o potser no tant, però si importants ) com que l’empresa IKEA va ser el primer comerç dins el Regne Unit en deixar de fabricar boses de polietilè oferint a canvi les boses blaves (o grogues) alternatives i reutilitzables. Altre fet, és que en tots els seus envasos incorporen símbols que descriuen de forma clara els diversos aspectes del producte, tals com l’ús i el manteniment. Per si no hi ha prou, tots els clients poden saber el nom del dissenyador; aquest va escrit en els envasos del producte.
A continuació, deixo un “copy paste” d’algunes de les preguntes més interessants de l’entrevista al responsable de medi ambient de IKEA al Regne Unit, Charlie Brown.
¿Cómo enfoca IKEA el diseño de sus embalajes?
Desde el punto de vista de la “eficiencia de recursos”. Cuanto menor sea el embalaje, menores serán los costes. La frugalidad es parte de nuestro ADN. (…) Malgastar recursos es una de las mayores enfermedades de la humanidad.(…) En Suecia tenemos un equipo de técnicos de embalaje. Trabajan exclusivamente para averiguar cómo se puede colocar el máximo número de partes de un objeto en una caja untando la menor cantidad de material de embalaje posible.
¿Qué es lo que aporta valor a la percepción que tiene el cliente del producto?
Si alguna vez abre una de nuestras cajas, quizás con un mueble realmente complejo en su interior, y se fija en cómo se ha empaquetado y diseñado, se dará cuenta de que no podría volverlo a colocar todo com estaba. Es como el cubo de Rubik, pero al revés. (…)
Me gustan los símbolos de su embalaje porque son realmente claros.
Son muy claros porque tenemos que escoger una imagen que pueda entenderse en 36 países diferentes. Los símbolos tienen que comprenderse, ya que un proveedor de Eslovaquia puede vender el mismo embalaje a Alemania, Holanda y Estados Unidos. Probablemente esto tiene su propio valor de marca.
ReadyMade 